CALIBRAT

Consisteix en compactar de nou la peça sinteritzada dins un utillaje rígid amb la forma del negatiu de la peça.
El calibrat pot tenir diferents objetius:
– Augmentar la precisió dimensional en diàmetre, podent aconseguir fins IT 5. El grau de densificació aplicat és inferior al 4%.
– Crear detalls geomètrics en relleu no factibles en la peça premsada, o millorar la rugositat.
– Densificar. El grau de densificació aplicat és del 7-10%, i es coneix com Repremsat. S’arriba a densitats de fins 7,6 g/cm³.

IMPREGNACIÓ DE LA POROSITAT

L’impregnació és una operació d’ompliment de la porositat amb un producte químic:
– Impregnació amb Oli. S’aconsegueix autolubricació, ja que l’oli contingut en la porosidad actua como lubricant de l’interfase eix-coixinet.
– Impregnació amb Plàstic o Resina. S’aconsegueix estanqueitzar la peça. Aquesta operació és típica com a preparació de la peça per un recobriment.
– Impregnació amb Coure, o Infiltració. Consisteix en sinteritzar la peça conjuntament amb una pastilla de coure premsat. Durant la sinterizació, el coure fon i s’infiltra dins la porositat de la peça. S’utilitza per augmentar la resistència mecànica i la tenacitat d’acers sinteritzats de baixa aleació.

MECANITZAT

Els components sinteritzars es mecanitzen ocasionalment quan el component requereix d’una forma o d’una tolerància no aconseguibles en la compactació. Les peces sinteritzades admeten qualsevol operació de mecanització convencional: tornejat, fresat, taladrat, roscat, rectificat, lapejat, esmerilat, polit, etc.

DESBARBAT

S’aplica per eliminar rebaves inherents al propio procés de compactació. El desbarbat pot ser màssic (barrilat, granallat, …), o unitari (raspallat, polit, desbarbat electrolític, …). El desbarbat màssic s’utiliza en ocasions per homogeneitzar l’aspecte superficial, o per aconseguir rugositat molt baixa.

NETEJA

Són processos orientats a reduir o eliminar la quantitat de productes contaminants, tant sòlids como líquids, que conté una peça. Existeixen diverses tècniques a utilitzar, en funció del material, del tipus de contaminant, i de l’especificació indicada.

TRACTAMENT AL VAPOR

És un cicle tèrmic d’oxidació controlada d’un acer, realitzat en forns continus en atmosfera de vapor d’aigua. S’obté una capa de magnetita que recobreix la superficie i la porositat oberta de la peça. S’aplica típicament per augmentar la resistència a la compressió del component, per sellar la seva porositat, o per millorar la seva resistència a la corrosió ambiental.

TRACTAMENTS TÈRMICS

Un tractament tèrmic és un cicle tèrmic que té como objectiu modificar las propietats d’un material. Típicament s’apliquen per augmentar la duresa i la resistència d’un component. Els tractaments tèrmics típics superficials o màssics són el tremp, la cimentació i la carbonitruració. El tremp per inducció s’aplica per endurir una zona concreta de la peça.
Altres tractaments possibles són la nitruració iònica, l’oxinitrocarburació, o el recuit. Un cas particular són els components autotrempats, els quals es fabriquen amb un tipus d’acer que queda trempat al forn de sinterització durant el refredament.

RECOBRIMENTS

És una aportació de material en la superficie del component, que modifica les propietats superficials sense canviar la composició química del metall base. Els recobriments s’apliquen per complir funcions a fatiga, desgast, fricció, o protecció contra la corrosió.
El sinteritzat admet pràcticament qualsevol recobriment convencional, tals com el zincat, cromat, niquelat, fosfatat, metalització, teflonat, i altres recobriments especials

UNIÓ

Les peces sinteritzades són susceptibles de ser unides a altres peces sinteritzades o a components d’altres tecnologies. És habitual aplicar tècniques como la soldadura, brazing, sinterbonding, clavat, encolat, reblonat, sobremoldeig, etc.