MATÈRIA PRIMERA

La matèria primera d’un component sinteritzat és sempre una pols metàl·lica. Les característiques del material a aconseguir determinen la composició química de la pols.

Les pols metàl·liques poden ser pols de metall pur (ferro, coure), o bé pols aliats (bronze, llautó, acer, etc). Existeixen pols de diversa natura (esponja, irregular, esfèrica, laminar), que cofereixen diferentes propietats al component.

BARREJA

La pols base es barreja amb diferents elements aliants, en funció de la composició química del material final (com grafit, níquel, coure,…), amb un lubricant sòlid orgànic (necessari per poder compactar) i, en ocasions, amb additius especials. El resultat és una barreja de pols amb una distribució homogènia dels additius. La composició química del material s’assegura mitjançant un estricte procés de dosificació i control, i és de vital importància per obtenir les característiques mecàniques, físiques o químiques del material.

UTILLATGE

COMPACTACIÓ

La barreja de pols es carrega a la cavitat de l’utillatge per gravetat, i s’aplica sobre ella una pressió uniaxial de 200 a 1500 MPa en funció de la densitat final a aconseguir. La peça compactada s’expulsa de l’utillatge, i el resultat és una peça “en verd”, que té una certa consistència mecànica i que pot ser manipulada.
El procés de compactació és assegurat estadísticament mitjançant controls SPC de diferents característiques de la peça.

SINTERITZACIÓ

La sinterització és un cicle tèrmic que consisteix en escalfar la peça compactada durant un temps determinat a una temperatura inferior al punt de fusió del metall base. L’elevada temperatura provoca la soldadura de les partícules entre sí, i la difusió d’elements aliants, mitjançant un mecanisme de difusió en estat sòlid.
La sinterització es realitza en forns continus, a velocitat controlada, i en atmosfera amb composició química controlada. Normalment s’opera a temperatures entre 750 i 1300ºC en funció del material i de les característiques a aconseguir.

El resultat d’aquestes operacions bàsiques és una peça metàl·lica amb una certa microporositat, d’elevada precisió dimensional, i perfectament funcional si les característiques obtingudes s’adeqüen a les especificacions del component.